La IA és l'ordinador

La IA és l'ordinador

Recentment hem llançat Perplexity Computer. Aquesta publicació explica el nostre pensament darrere d'això.

Cada poques setmanes, es llança un nou producte d'IA que provoca pànic al mercat. És una nova iniciativa, o un agent, o alguna altra cosa. Sigui el que sigui, us puc dir una cosa que no pot fer.

Fins i tot amb el millor model d'IA del món, no pot fer el seu millor treball per a vosaltres.

Com ho sé? Perquè l'estat dels models d'avantguarda ha avançat tant que, per treure el millor talent de qualsevol d'ells, cal que diferents models treballin junts. La debilitat més gran de Claude és que només col·labora amb Claude.

Cap família de models pot funcionar al seu nivell més alt sense el talent de les altres. A mesura que els models es tornen més potents, veiem que s'especialitzen. El futur estat de la IA és que el vostre millor treball es farà quan hi hagi diferents models treballant junts.

En la IA en diem "orquestració", o de vegades, "l'entorn". Digueu-li com vulgueu, el rendiment superior de l'orquestració multimodel està molt per davant de tot allò que qualsevol família individual de models pugui fer.

La propera fase de la IA ha de ser massivament multimodel. Aquest és el Perplexity Computer. Hi ha dinou models disponibles al rerefons, i els resultats m'han impressionat més que res en el món de la IA des de fa un temps.

Heus aquí com va sorgir.

Com es va construir Computer

Al principi, vam anomenar el nostre experiment ASI. No significava ben bé res, però de vegades l'anomenàvem "Artificial Super Intelligence" (Intel·ligència Superartificial). (Podria haver significat "Another Slack Integration", perquè era on vivia al principi.)

Hi pensàvem com en un treballador digital. Envieu un missatge al treballador a Slack amb una tasca, i es posa a treballar. Delega, creant subagents per a diferents tasques, creant fitxers per ajudar-se a si mismo amb el pas següent, trobant informació vital i comprovant de tant en tant, només quan calgui. Podríeu anar a dormir i despertar-vos amb setmanes de feina fetes. O bé, podríeu demanar-li que treballés durant setmanes, i continuaria de manera fiable i repetida.

Durant aquest temps, el món va descobrir Clawdbot, ara OpenClaw. Era interessant, si us agrada el programari maliciós llegint els vostres missatges de text. Podíem veure que l'ASI era més segura i molt més capaç: tenia un sistema de fitxers, es connectava a centenars d'eines, podia llegir i escriure en fitxers, escriure codi, utilitzar eines de línia d'ordres, navegar per Internet i era capaç d'orquestrar cada tasca als subagents adequats que utilitzen el millor model adaptat per a aquesta tasca. Tot dins d'un entorn de proves de desenvolupament segur al núvol.

De fet, l'ASI no era ben bé un treballador digital remot. Amb accés a un sistema de fitxers, un intèrpret d'ordres per executar codi de manera segura i un navegador per accedir a aplicacions web i connectors, l'ASI era essencialment un ordinador. El vostre ordinador. L'ordinador.

Així que oficialment el vam anomenar Perplexity Computer.

Per què importa el web

El 2011, Google va tenir la idea que es podia llançar un ordinador només amb Internet, fitxers i un terminal Bash. S'anomenava Chromebook. Google va encertar en entendre que la part més important de l'ordinador és que té accés a la web.

El web és on treballem i ens comuniquem. També és el nostre dispositiu d'emmagatzematge, literalment i figurada. Conté grans quantitats de dades, informació i coneixement. Part compartida, part personal.

Si penseu en el web com un sistema d'emmagatzematge de coneixement, sempre s'ha donat molt bé la funció D'ESCRIPTURA. El primer bloc es va publicar a principis dels anys 90, i la publicació i l'emmagatzematge de coneixement al web s'han disparat des d'aleshores.

El que Google va subestimar amb el Chromebook és que el problema més gran del web com a sistema d'emmagatzematge és en realitat la funció DE LECTURA. Per llegir coneixement del web, hem depès d'una cerca algorítmica més o més invariable durant 28 anys.

Els motors de cerca, com a manera d'accedir al coneixement, no han estat mai capaços de fer investigacions profundes, sintetitzar o resumir. Tampoc poden comportar-se com un agent per accedir a qualsevol coneixement del web que requereixi acció per ser accessible.

Llavors va arribar la IA. Perplexity va construir el primer motor de respostes, i la resta l'han seguit. Ens hem mantingut centrats en una IA precisa, amb un focus intens en la investigació profunda. Això és perquè quan la IA pot trobar, analitzar, raonar i presentar amb precisió tot el coneixement del web obert, el problema de LECTURA finalment es resol.

Si Internet és el disc d'emmagatzematge del coneixement de la terra, Perplexity va resoldre la funció de lectura.

Un cop el web és un sistema d'emmagatzematge de lectura/escriptura totalment funcional, amb agents que poden navegar i dur a terme tasques, l'única cosa que li queda per necessitar a l'ordinador és tot allò personal.

La memòria persistent fa que un ordinador sigui personal. Té fitxers i eines, i són els vostres fitxers i eines, privats i adaptats a les vostres preferències. L'ordinador ha de ser capaç de treballar amb ells per a vosaltres, personalment.

Els ordinadors també creen. Fabriquen artefactes reals com codi, documents i fitxers. Emmagatzemen els fitxers, recuperen els fitxers, escriuen fitxers nous, accedeixen als fitxers. La IA pot fer totes aquestes coses. Finalment, quan la IA està fent tota aquesta feina, necessiteu diferents models d'avantguarda a mà per a diferents feines a l'ordinador.

Qualsevol ordinador que sigui útil requereix massa Skill diferents perquè un sol model les faci totes bé. L'orquestració és essencial per a l'ordinador.

És possible que això signifiqui que el codi rígid del sistema operatiu esdevingui menys una barrera defensiva per als fabricants de dispositius a mesura que avança la IA. No ho sé. El que sí sabem és l'ordinador és el sistema d'orquestració.

Per què importa l'orquestració

Steve Jobs va dir: "Els músics toquen els seus instruments. Jo passo l'orquestra." La IA és similar. Un Stradivarius té determinats trets, i ens sorprèn pel seu so i artesania. Però encara no pot sacsejar-vos com un bombo, i el tambor no pot commoure-us com la simfonia de Mahler.

Els creadors de models són els Antonio Stradivarius del nostre temps. No ho dic de manera irrespectuosa. Sóc un admirador de cada nova capacitat de model i un defensor apassionat de la feina als laboratoris d'avantguarda. Impulsen el nostre futur cap endavant.

Però ara veiem que els models s'especialitzen, no es commodititzen. Quan construïu agents amb ells, tenen diferents talents, com qualsevol treballador. Un és millor en el raonament. Un altre en codi. Un altre en escriptura creativa. El que importa és com els orquestreu.

Orquestrar entre models i famílies és l'única manera de construir un sistema prou versàtil per gestionar treball real. Quan necessiteu investigació profunda per fonamentar una decisió, voleu un model optimitzat per a la precisió i la recuperació. Quan necessiteu escriure codi, voleu un model entrenat amb milers de milions de línies de bases de codi de producció.

Tant si gestioneu un equip de persones com una simfonia de músics, el treball d'alta qualitat sempre ha estat així. Els agents d'IA no són diferents.

Per als flux de treball, el factor diferencial és l'entorn. Un planificador desglossa objectius complexos en subtasques. Un orquestrador assigna aquestes tasques als agents adequats, aplica regles i gestiona l'execució. Els subagents especialitzats realitzen accions específiques. La memòria compartida emmagatzema context i aprenentatges per a la continuïtat. En altres paraules, la intel·ligència és l'ordinador.

La propera evolució de l'ordinador

Fa 400 anys, un "ordinador" era l'aprenent d'un astrònom. (La gent que va posar nom als estels.)

Després, l'ordinador va ser mecànic, després electromecànic, després digital. Cap a 1974 va arribar la interfície gràfica d'usuari (GUI). Amb la GUI, podíem treballar amb l'ordinador de maneres noves. Podíem delegar-hi i veure la seva feina. Més tard, la pantalla es va plegar sobre el teclat per ser un ordinador personal i portàtil.

És un mem dir que la propera evolució de l'ordinador és quan Steve Jobs va posar l'ordinador personal a la butxaca de tothom. Avui sembla més exacte dir que va posar una pantalla a la cara de tothom. Tothom fa lliscar la pantalla. Durant els darrers 49 anys, la GUI ha evolucionat des de ser la manera com controlem l'ordinador fins a ser la manera com l'ordinador ens controla a nosaltres.

L'esgotament amb aquest model va en augment. La cursa boja pels Mac Mini durant la fal·lera d'OpenClaw en va ser un exemple perfecte. Les GUI són necessàries, però no sempre són necessàries.

Els models d'IA finalment s'han tornat prou avançats per retornar l'ordinador al seu veritable significat: treballar de manera autònoma, amb precisió. I de manera asíncrona, per alliberar-nos d'haver de mirar com treballa.

El ratolí, la GUI i el teclat són tecnologies importants, però són interfícies. I tret que vulgueu un cavall totalment autònom, heu d'admetre que la interfície mai ha importat tant com l'ordinador.

El futur és Computer

Els models d'IA s'estan tornant tan capaços que els productes creats al seu voltant han estat un coll d'ampolla per mostrar el seu veritable potencial. La interfície d'usuari de xat és bona per a respostes, i els agents són bons per a tasques individuals. Mentrestant, la interfície d'usuari per a flux de treball sencers sempre ha estat l'ordinador.

La IA ara és fermament multimodal. Entén i genera moltes formes de dades en un sol sistema coherent. En Jensen i altres han dit que el futur de la IA també ha de ser multimodal. Tenen raó; els models especialitzats han de col·laborar com un equips. Pot ser més exacte dir que el futur de la IA és massivament multimodal.

A mesura que la IA substitueixi més la funció del propi ordinador, l'activitat central de l'ordinador serà l'orquestració massivament multimodal.

I només som al principi. El 2025, un nou model d'avantguarda va entrar al mercat, de mitjana, cada 17 dies. Amb cada nou avenç de capacitat en la IA, un altre músic puja a l'escenari per ocupar la seva llicència a la simfonia. El director aixeca la batuta. L'ordinador es posa a treballar.

Proveu Computer avui mateix.